La posta
de sol a cala Saona té el seu protocol. A la zona més a prop de la mar estan
els allotjats a la cala i els que han vingut a passar el dia. En segona línia,
els que arribem per tal d’assistir a l’espectacle de la natura. Mar endins es
van ancorant vaixells de tota mida. Sempre hi ha un iot gran que es fica al
davant, molestant tothom. En aquesta ocasió n’és un, gran i blanc, amb bandera
verda, blanca i roja.
A
mesura que el sol va baixant, el cel pren un color diferent: hui primen els
taronges –un taronja que va canviant constantment de tonalitat- I al mateix
temps es va fent un silenci a la platja, sols trencat pels crits d’algun
al·lot. I arriba el moment en què el sol s’amaga a poc a poc camí del Montgó i
d’Aitana ... amb un silenci total, però amb el lleu remor –música més bé- de
les ones trencant-se en l’arena ...I de sobte, un tret ressona en tota la cala.
Ningú sap d’on ve fins què des del iot s’escolten crits i expressions en
italià. Els que estàvem a la platja ens mirem sense entendre massa el que està
passant. Alguns comencen a recollir les coses i anar-se’n. També a la mar els
vaixells van llevant àncores ...Al iot continuen els crits. Una ambulància, guàrdia
civil i policia local arriben prompte. Quan estem anant-se, ens creuem amb dos
policies municipals:
−
Me cagu amb es
mistos.
−
Me cagu en
Santa Estaca i en ses Barandilles d’Àustria.
−
Estem com una
estaca en segó.
−
Ja tenim la
màfia italiana aquí.
2 comentaris:
Bon començament per a una novel·la negra. Preciós.
Magnífica descripció d'un somni de migdiada, a més, molt important que el iot duga l'Ikurrinya
Publica un comentari a l'entrada